Inuonder quelss da Vall da Rhein, Avras, Obersax, Tena, Savia e Tschapina sun restads ferms, ne s'haun masdats cun quaists. Et han uschea salvà lur lingua tudaischia fin ad hotz, chiels uschlö sun circumdats tuot cun Rumanschs; fin quasi alla città da Coira; L' reist dal pövel velg, chi stava gio l' bas in l' dameisti creschand qua vin, granezza e pomareidas d'ogni sort, cun blera muvailgia s'masdavan culs Rhætiers negotions saimper taunter pèr.
Per ilg qual sun seguids grondas müdadas taunter els. Perchiè siond els stats zartis, nöbels, gentils e custümads, schi haun els quai davo maun bandunà e ngüds dürs, ferms, grobs, e buns lavuraints; et in lö da spaisas delicatas e buns bacuns s'haun eir contentads da spaisas plü düras et greivas. Et lur linguaich chi eira tuscaner, l' plü bel italian chi pudeiva esser, sco eir l's custüms e combalgs, haun els dasort müdà, et tut sü ün linguaich grob e trid, chi s'inclegieivan solum inter els, uschlö d'ingün auter bricha. Perchiè els nun mataivan stüdi, ne davo l' lér ne scriver, nun saveivan ne haveivan magisters ne scoulas, mo s'inservivan alla lavur, e viveivan da quella. Sco dit ais da la Tumlaschia, uscheia sun l's Rhætiers eir passads sü in la part d'sura o lia grischa inua l' pövel s'vestiva tuot en pon da seis pü Grisch, e per quai gnivan nominads Grischots. Siond huossa ilgs Rhætiers multiplichiats e fich populats, dant uschea l'ocasiun, els sfurzond la necessità, s'saun els distais, e laschads oura da quels trids munts, et vals strettas, e cun lur virtüd e potenza, a pauc a pauc, s'fat inavant, cerchand eir auters lous e commoditads; Sun gnüds dimena in Engiadina, e da qua in Vnuost et Valtellina e mis suot lur domini e gobern, e bod dapo l' favorind la fortuna, passond plü inavant sun el ngüds fin als lais, dits Bodensee e Vallenstat da l'üna e dal autra vart vers Com, Varruna, e Trient, et uscheia distais lur confins. Tals chia'l chieu da quaists Rhætiers, ais stat Trient, e dapo eir Augusta, cioé Augspurg. Haveivan aint uschea l's Rhætiers ün spazi e pajais grondissem, chia taunter las funtaunas dals flüms dal Rhein, e Plavis, comprenda
