quals s'confidant dals Rhætiers lur patruns, s'hann miss allas armas contr' ilgs Romans, mo per la gronda quantità siond superats, vennen els vits et mis suot. Da quella victorietta, s'allagret Augusto cun seis Romans grandamaing, sco ch'el eira d'vantà patrun fin qua da l'Asia, Africa, Europa, Gallia et Hispania. Et usche fuo l'propost da metter maun eir qual invincibel pövel in las Alps, inua quell istess imperader tramatet oura seis duos filgiasters Druso e Tiberio cun un ferm exercit contr' als Rhætiers. L's quals s'havettan dasort miss incunter chia l's Romans confessavan, ch'ün tal fermissem pövel, animôs e cun arts militaras et insidis, od aguets, ma non l's fuoss ngü a maun e quasi da stuvair bandunar e cessar.[1]
Druso fuo l' prüm chi l's matet maun, tret cun sia armada sü per l's munts da Trient, et incuntret als Rhætiers, mo sbatond, havet Druso victoria, ch'els fugitten, e s'prevalet dalla Rhætia tuota, seguond ch'ella s'stendeiva d'Augusta in sü per Vnuost e Tirol, fin ch'el venn eir in Muntafun nominand qualla Vallis Drusiana, davo seis num, inua el eir d'muret ün tempet; l'hura ven el in Engadina tras Vall Druscha, süls munts da Scuol; mo havet bler da far a suottameter Engadina, per lur animosità, valarosità e sincerità d'obtengier l' pajais e libertà.
Essendo l'exercit roman parti in diversas parts; gnond Tiberio da Francia bain provist cun pövel e d'ogni sort munitiunda guerra, mett el maun als Rhætiers da Druso scatschads dals munts, tendant alla planüra usche ven el sü davo l' Rhein fin al Bodensee, inua dvantet una bataglia sül lai, et havet eir victoria e s'prevalet dal insula, inua huossa ais la città da Lindau.
Rumpond aint usche Druso e Tiberio cun gronda forza in blers lous e parts, sün l'agua e per terra, schi haun els als Rhætiers et Vindeliciers, cioé quels pajais chi sta trauntr' il Lech, Oen, Dona et munts od Alps, la Baviera, Svaba, Augspurg et auters mis in gronda temma e stramizi; eir ilgs matand maun
- ↑ Lückenhaft, im dem einen Exemplar durch Punkte angedeutet.
