1. In viandant ester arriva
[edit]Chars uffants. Quest’istorgia raquinta da chaussas ch’èn succedidas tar nus avant varga in tozzel tschient onns. Da lez temp veseva la cuntrada ora tut auter che oz. Las spundas e vals eran surtratgas d’immens guauds; nagliur en las autezzas vesev’ins ina largia cultivada. E quest stgir mantè tanscheva bunamain fin als urs dals glatschers! Perfin al lai nua ch’il Rain nascha creschivan pigns lartgs e barbus per lung la riva.
Igl è ina bellezza saira da stad. La glina è gist levada. Ella maina las stailas sur il firmament – sco ina buna pastura che pertgira sias nursas. Las stailas enconuschan ordadora lur via. La glina ha bella vita e fa bucca da rir. Ma tuttenina para ella da sa fermar. Ella guarda cun egls gross sur il guaud e taidla. Tgi sa daco?
In viandant ester vegn tras il stgir guaud. Ins auda co ch’il fist enferrà tuna sin la crappa, ins auda ses pass. L’ester fa prescha. Bainduras stgarpitscha el en la bostga. El ha prescha e tema. Ils avdants da la vallada là giu han smanatschà ad el cun la mort. Ad el che vuleva gea mo far dal bun ad els!
Il viandant arriva sper in pitschen lai alpin. La glina ha spons ses aur sur l’aua. Las plantas sa storschan e ramuran vesend l’ester. Ils utschels che cupidan vegnan cun il chauet orasut las alas e sa smirveglian da quai ch’els vesan. Ils crappuns a la riva dal lai fan sco da sa zuppar en la sumbriva da la muntogna. Ma il viandant varga senza paus.
Tranter la bostgaglia sa muventa tuttenina insatge. La tema serra ad el il pèz. Dieu saja ludà! Igl è mo in chavriel che baiva aua dal lai. Stanchel arriva il viandant sin l’autezza. El sa ferma in mument e guarda oragiu sin la val e sin ils stgirs guauds da la Rezia.
2. L’emprima damaun en Rezia
[edit]Guarda là ora, vers damaun! Il sulegl è levà ed ha cumandà a ses radis da dasdar il mund. Quels van sur la pizza e sur ils glatschers, faschond traglischar els sco burnida. Els vegnan giu en las vals e sclereschan ils guauds. Il di vegn alert! Il viandant na po betg admirar avunda questa splendur. El stat sco ina statua en il cler da l’aurora. Igl è Sigisbert. La glisch dal sulegl traglischa sur sia fatscha.
Sigisbert è in um grond. Ni chapitscha ni chapè cuvran ses chau. Ina lada barba grisch alva tanscha sur la rassa fin amez il pèz. Ina tschenta da tgirom tegna ensemen las faudas da ses vestgì. Da vart dretga penda ina chadaina cun in cuntè vi da la tschenta. In fist da pelegrin enferrà è ses cumpogn da viadi. Sisum ha quel in lain a travers e sumeglia ina crusch. Gea, sche quest fist avess ina lieunga! Quant pudess el lura bain raquintar da vitgs, citads e terras e dal lung e stentus viadi ch’il missiunari ha fatg.
Entant s’auza la rudella traglischanta dal sulegl vi dal tschiel. Sia clerezza tanscha da las spundas giu fin en la vallada. Sigisbert chamina cun ella. Guarda, là sut il grip nascha ina funtauna! El va vitiers, frestgenta il frunt, schlia las solas-tgirom da ses pes, lava giu il sang e baiva aua. Alura stat el en schanuglias, posa ses fist encunter il givè ed ura.
3. Tras il guaud
[edit]Suenter prenda Sigisbert puspè ses fist enta maun e chamina vinavant. Il guaud è stgir e spess. Tge immens pigns! Dus umens na pudessan strusch circumdar els cun la bratscha. La roma grossa sa rasa sco in tetg. Be qua e là po il sulegl penetrar fin al plaun. Guarda las bellas crestas-cot d’in cotschen viv, co ch’ellas sa stendan vers il chaud sulegl! E là vi flurs da tuttas colurs, blauas, melnas ed alvas. Tge bel guardar entamez quest guaud selvadi! E suravi il bel tschiel blau.
Sigisbert cuntinuescha ses viadi. Da vart dretga sburfla il Rain tras chavorgias e vals. Suandond la cursa da l’aua arriva Sigisbert prest en il liber. Il flum sa derscha sur precipizis e grippa. L’aua fa stgima, bagnond las flurs e la draussa che creschan sin las rivas. Sigisbert sa ferma in mument. El contempla las spundas ed ils guauds. Guarda là sin la costa in chavriel brin-mellen! Quel va vi sper il flum e baiva aua. Alura guarda el enturn spuretgamain; el sto avair savurà insatge. In segl sur l’aual e davent è el en la spessaglia. Sta! Tge fracass è quai? In urs, in terribel urs! El ha savurà il chavriel e persequitescha quel. Sigisbert piglia tema e trembla sco in fegl. El va dus pass enavos e sa zuppa davos in cusch. L’urs va suenter fastizs, tschaghegna sin tuts mauns, sgnufla, stat sin las chommas davos e siglia sur l’aua. Sigisbert cloma tremblond: «Fa chommas, chavriel, u che ti das la vita!»
Passà il privel, turna Sigisbert ad ir. En ina largia dal guaud chatta el frajas. El marenda. Frajas, ina buccada paun setg ed aua frestga, quai è sia tschavera.
Entant vegni saira. Sigisbert arriva sper in ruver, ina detga planta spessa e lada. Qua sa senta el segir e vul star sur notg. Il sulegl va da rendì. Puspè traglischa la pizza. Sigisbert stat en schanuglias e fa l’uraziun da la saira. El ura er per questa terra e numna ella sia segunda patria. Entant vegn la notg sur la val e la glina cumenza puspè a far ses tur. Stanchel dal viadi sa metta Sigisbert a ruaus. In pau mistgel è ses letg ed in crap ses plimatsch.
4. Sigisbert survegn cumpagnia
[edit]La notg è passada; la damaun cumpara. Ils utschels èn alerta e chantan sin la roma da las plantas. Sigisbert sa lava e baiva aua. El è levgià e cuntinuescha ses viadi plain curaschi. Nua va el pomai e tge vul el? El è en tschertga d’umans. A quels vul el purtar l’evangeli ed als instruir.
Betg dalunsch sfratga la roma giun plaun. Èsi puspè l’urs? El tegna la palma-maun sur ils egls e guarda vers il guaud. Dus mattets curan d’ina planta a l’autra. Els han er observà l’ester ed èn tut surstads. Il pli grond tegna in rom en ses maun dretg. Cun quel sa defenda el da l’um vegl, sche lez vul far insatge dal mal ad els. Uss sa zuppan omadus davos il bist d’ina planta. Sigisbert va encunter ad els e fa segn cun il maun. Ma ils mats na vegnan betg. Qua va el sez vitiers. Ils pitschens teman. Ma Sigisbert guarda sin els cun tutta buntad e tschenta ses mauns sin lur chaus. La tema svanescha. Ils mattets percorschan che l’um da la rassa naira na fa nagut dal mal.
Il pli grond è robust e spert. El po avair quindesch onns. L’auter è pli pitschen e falomber. Omadus èn maltarschinads e van a pe blut. Il pitschen ha ina nauscha plaja sin il frunt. Sigisbert fa in pèr dumondas per latin. Ils mattets chapeschan el. Bainduras scrollan els il chau e fan bucca da rir. Finalmain respundan els. Sigisbert chapescha lur respostas.
Uss tschiffa Sigisbert il pitschen per il maun e di: «Vegni cun mai; nus giain sper l’aua.» El prenda in pez or dal satg da sia rassa, bogna quel en l’aua e lava ora la plaja. Igl è nair temp, la plaja è plain tissi. Alura lava el fatscha e mauns e lia ina fascha enturn il chau al pitschen. O quant charin ch’il mattet guarda sin il bun vegl! El engraziass, sch’el savess. Er l’auter è sa lavà. Uss porscha Sigisbert a mintgin in toc paun.
«N’avais vus betg tema, tut persuls en quests guauds?», dumonda Sigisbert. «Nus temain ils urs ed ils lufs», respunda il grond. «Nus giain enturn fitg precaut. Avant paucs dis ha in urs stgarpà noss cumpogn.» Sigisbert vegn tut trist. El auza ses egls vers tschiel, fa a mintgin in’ensaina sin il frunt e di al grond: «Ti es mes char Retus.» Ed al pitschen di el: «Ti es mes Columbin. Damaun vegni puspè tar mai.» Il pitschen dumonda: «Nua es ti damaun?» Sigisbert mussa: «Là ora, be clamai il num ‹Sigisbert› e nus chattain segiramain in l’auter.» «Sigisbert, Sigisbert», repetan omadus e van.
5. Co che Sigisbert fa l’um da guaud
[edit]Igl è ina bella saira da stad. Sigisbert ha fatg oz in lung viadi. Il conturn è daventà pli vast. Da la vart da mezdi vesa el ina val selvadia. In flum alpin furius sa derscha tras quella e s’unescha cun il Rain. Sin la muntogna entadim la val ha quest aual sia funtauna; la naiv sin il piz traglischa. Il sulegl ha prest finì ses tur. Ma avant che ir da rendì enzuglia el ils auts en ina glisch dad aur. La cuntrada plascha fitg bain a Sigisbert. El chatscha ses fist en la terra e cloma: «Gnanc in pass pli lunsch! Qua vi jau star e lavurar, viver e murir!»
Sigisbert sesa sin in crap. Or da sia tastga prenda el il chau d’ina sigir; cun agid da ses cuntè vul el far in moni. El tschertga in rom guliv da tschintg quartas lunghezza. Quel taglia el fin ch’el al po inserir en il chau; anc in cugn setg ed il moni è finì.
Uss cumenza in’autra lavur. El s’avischina ad in pign, auza la sigir e batta quella cun forza encunter il bist. Las stalizzas sgolan giun plaun. In culp suenter l’auter rebatta en la grippa. Il pign s’inclina. Anc in pèr fridas a dretga ed a sanestra – ed el croda per terra. L’emprima planta per bajegiar la chasa de Sigisbert è pinada. Ma quantas dovri en tut? El derscha anc quella saira trais ulteriuras plantas. Ma alura fai notg. L’autra damaun rebattan las fridas da la sigir puspè tras il guaud. Giun plaun giaschan pigns e pigns en crusch ed en travers.
6. Dus mats che san lavurar
[edit]«Hoho, hoho, Sigisbert!» Uschia cloman ils dus mats. Sigisbert dat sinzur e va encunter ad els. El als maina tar las plantas derschidas. Il pitschen ha anc adina la fascha enturn il chau. Ils dus mats contemplan las plantas e fan egls gross. Retus dumonda: «Tge fas qua?» Sigisbert respunda: «Jau construesch ina chasa. Jau hai basegn d’in tetg sch’i naiva e cufla e d’in refugi cur che l’urs vegn.» – «Gea, gea», di Columbin, «l’urs ha adina fom; el ha er stgarpà noss cumpogn.» «Ma gidais a bajegiar ina chamona?», dumonda Sigisbert. «Gea, nus ta gidain», respundan omadus. Sin quai dat Sigisbert la sigir a Retus e di: «Prenda quest guaffen e lavura! Guarda qua quests pigns gulivs. Jau nod la scorsa; quels stos ti pinar.» Cun plaschair prenda Retus la sigir enta maun. El è ferm: tar mintga frida siglia ina stalizza giun plaun. «Lavura mo in pau, Retus! Damaun è er anc in di.»
«Columbin, nus giain sper l’aua. Co statti cun tia plaja?» Sigisbert schubregia la plaja e la lia puspè si. Sin via discurran els da quai e da tschai. Sigisbert ha plaschair da ses dus cumpogns. Retus è spert ed ha ina forza sco in um. Columbin è pli falomber; el lavura meglier cun il spiert.
«Nua è Retus? Jau n’aud betg pli sias fridas!» Là sin in cusch sesa el. Sias vistas èn cotschnas; el guarda tut grittentà giun plaun. Sigisbert di cun bucca rienta: «Tge manca a tai, Retus? Has rut il moni? Prenda si lev, in moni è prest fatg.» Suenter curt temp ha la sigir puspè moni. «Qua tes guaffen e sajas puspè da buna luna.»
Columbin vul er empruvar la sigir. Ma el è memia flaivel e pudess tgunsch sa tagliar. Sigisbert prenda sez la sigir e di: «Ti es anc memia pitschen. Stira qua in pau mistgel da la crappa.» Columbin sa turpegia in zic. El tegna il chau suten e sdrappa tut vilà il mistgel.
En il fratemp è la tschavera preparada. In crap serva sco maisa. Per oz ston ils lavurers sa cuntentar cun izuns e frajas ed in toc paun setg.
Igl è la davosa buccada. Tuts trais mangian da bun gust. Finida la tschavera, sa mettan els puspè a la lavur. Il sulegl va da rendì. Sigisbert di a ses gidanters: «I vegn uss prest notg; giai a chasa tar voss geniturs.» Ma Columbin respunda: «Nus n’avain ni chasa ni geniturs. Nus stessan il pli gugent qua cun tai.» «Sche bun pia; stai qua cun mai. La chamona dat suttetg a trais persunas», di Sigisbert.
7. La chasa da Sigisbert
[edit]I vegn stgir, fa di e cumenza puspè a vegnir stgir. Tuts trais lavuran da la damaun fin la saira. Il material per il bajetg nov è pront. Sigisbert tschenta sia chasa sin il pastget sper il pign grond. Dus lains lungs e dus curts sisur, puspè dus lungs e dus curts, fin che la chamona è auta avunda. Columbin na po betg auzar questa laina verda. El guarda e di: «Retus è spert sc’in utschè ed ha ina forza sc’in urs.» Retus fa in tetg cun lattas e cuvra quellas cun dascha verda. Sigisbert e Columbin staupan las largias cun mistgel. Tras in fanestrin penetrescha l’emprim sulegl. Sper il bist dal pign grond sa chatta l’isch. Sigisbert taglia ina crusch or da lain e Retus ferma quella sin il spitg da la chamona. Dieu saja ludà, Sigisbert ha uss er ina chasa.
Quai èn stads tschintg dis da greva lavur. Igl è stà bun ch’ils dis eran lungs e las notgs curtas. Uschia han ils trais lavurers pudì lavurar en tschintg dis da stad dapli ch’en otg dis da primavaira u d’atun. La chamona è fitg simpla e pitschna. Tuttina ha ella custà bler suaditsch.
I fa notg. En chamona sin il mistgel dorman Sigisbert e ses cumpogns. La glina è puspè levada ed ha derschì ora sia glisch sur ils guauds. Tras il barcun e tras las foras dal tetg cuchegia ella en chamona. Buna notg!
8. Co ch’els discurran da chauras
[edit]«Trais buccas e gnanc ina buccada paun!», suspira Sigisbert. El sesa sin il crap davant la chamona. Retus e Columbin dorman anc sco tais. Ier è stà in di stentus; els èn anc stanchels. Sigisbert fa oraziun, suspirond vers tschiel: «Mes char Salvader Jesus Cristus! Ti has dustà la fom al pievel en il desert be cun paucs pauns. Hajas cumpassiun d’in um vegl e da dus paupers uffants. Qua è er in desert. Jau vi numnar quest lieu Desertina.» Alura tschertga el dus pugns plain frajas. En chamona aud’ins la vusch da Columbin. El cloma: «Retus, Retus, leva, il sulegl guarda gia dal fanestrin viaden.» «Bun di, bun di! Avais durmì bain?», dumonda Sigisbert. «Giai al dutg e lavai la sien or dals egls. Alura vegnì. Voss ensolver è sin maisa.»
Suenter sesan tuts trais sin il crap davant la chamona. Sin la roma dals pigns chantan ils utschels. Sigisbert cumenza a discurrer.
Sigisbert: Retus, enconuschas ti ils animals da quests guauds?
Retus: Gea, blers! Jau hai vis urs, lufs ed er auters.
Sigisbert: Che Dieu ans pertgiria da la toppa da l’urs e dals dents dal luf! Enconuschas er auters animals?
Retus: Sin l’auta pizza datti in’ulteriura spezia d’animals. Jau na sai betg tge che quels maglian. Là hai be gondas e grippa e paucs pastgets verds. Tuttina èn quests animals grass e bels. O, quai èn bellezza animals ed uschè sperts. Els siglissan levamain sur nossa chamona ora.
Sigisbert: Tge pensas, Retus, na fissi betg pussaivel da pigliar in da quests animals?
Retus: Gea, gea, pigliar! I dovra inschign be da s’avischinar ad els. Ma en il guaud ed en las vallettas hai jau bainduras chattà sumegliants animals. Quels n’èn betg uschè sperts e spuretgs, ma er betg uschè bels.
Columbin: Jau sai, jau hai vis in da quests animals. In um vegl aveva piglià in tal. Ma el ha puspè laschà fugir el. L’animal ha corna guerscha e pelegna lunga!
Sigisbert: Corna guerscha e pelegna lunga! Quai è la chaura. Mes bab aveva duatschient chauras. Sco mattet hai jau pertgirà ellas.
Retus: Alura n’èn quests animals en il guaud betg chauras. Betg duas na fissan nus buns da pertgirar, nundir duatschient.
Sigisbert: Franc e segir, quai èn chauras. Quellas s’endisan tgunsch als umans. Columbin, ti stas qua e pertgiras la chamona. Dapertut cuchegia la glina anc tras las fessas; staupa quellas cun mistgel. Fa plaunsieu e lascha sumegliar curt. Retus, ti ve cun mai. Vers saira turnain nus puspè.
9. In pitschen muvel
[edit]Sigisbert e Retus van tras il guaud. Retus dumonda: «Nua vul ir e tge tschertgas en il guaud?» «Taidla Retus! Oz vulain nus pigliar ina chaura.» «Pigliar chauras», respunda Retus, «gliez na va betg da sez. Las chauras èn uss en las vallettas e sin ils pastgets. Ina giada aveva jau piglià in ansiel. O, tge bellin! Ma quel ha beschlà uschè trist; i m’è ì tras pel ed ossa. Pauper animal! Jau hai puspè laschà ir el. Uschia beschlava el.» Retus fa suenter la vusch da las chauras e dumonda: «Beschlavan tias chauras er uschia?» Sigisbert ri da cor.
I va vers mezdi; ils dus chatschaders arrivan sin ina collina. Da l’autra vart sa chatta ina valletta. Retus tschertga exactamain. «Guarda! Sin il pastget sper il grip hai chauras, ina, duas, trais.» «Quellas èn nossas», di Sigisbert. «Entadim la val hai in trutg che maina vers la pizza. Traversa la spunda e ta posta sper il trutg. Jau stun qua davos la draussa e na las lasch betg passar engiu. Cur che ti es al lieu, sche beschla sco las chauras e las carmala en la valletta.»
Retus è dalunga sin ses post. El beschla tge ch’el po. Las chauras levan en pe e gizzan las ureglias. Ina chaura giuvna curra directamain vers Retus. In ansiel siglia suenter tut a beschlond. Uss suonda ina chaura veglia. Ella zipla mintgatant dus verdins, beschla e va vinavant. Sigisbert ha observà tut. Retus ha er scuvert la chaura gronda. Quella stoss jau tschiffar! Ella vegn, ella vegn! Retus ristga strusch da trair il flad. Ella ha savurà la pulvra e vul siglir dal trutg si. «Hola! hola! Ti es mia!» Retus ha piglià ella per ina chomma davos. Ma ella sa dosta, fa in sigl ad aut e cupitga. Duas cupitgarolas! Sigisbert curra natiers e cloma: «Tegna ferm, Retus!» «Ella è mia!» Sigisbert contempla la chaura; igl è in stupent animal. El prenda in sughet or da giaglioffa e la lia quel enturn culiez. Ella sa dosta; ma Retus è pli ferm. La chaura giuvna e l’ansiel vegnan suenter tut a beschlond.
Arrivads damanaivel da la chamona givla Retus. Columbin vegn encunter. Corns sturschids e pelegna lunga! Il pli gugent ha el l’ansiel. Lez n’è gnanc uschè spuretg e litga ad el ils mauns. Retus lia la chaura davant la chamona e di: «Qua fa be il botsch!» Entant fa Sigisbert in cup. Uss mulscher! I cula senza paus. La stgima s’auza e va bunamain surora. Retus è spert e ferm, uschiglio avess la chaura derschì diesch giadas il cup. Sigisbert prenda nanavant ina pitschna scadiola. Igl è ina conchiglia ch’el sez ha chattà a la riva da la mar. Il latg chaura è chaud e bun. Tge grondiusa tschaina.
10. Co che Sigisbert fa in balester per Retus
[edit]Igl è in bel di da stad. Sigisbert sesa davant sia chamona. El ha pusà ses chau grisch en il maun sanester. Sco ch’i para ponderescha el chaussas impurtantas. Tuttenina leva el en pe e di, mussond cun il maun dretg: «Qua sto la chaplutta star e giu là las chasas dal vitg. Ma jau sun gia cun in pe en fossa. Sappia Dieu, sche jau ves anc quai. Ma Retus e Columbin èn giuvens. Els pon vesair il vitg e la chaplutta, sche Dieu vul.» Da quests plans fa Sigisbert.
Suenter ensolver prenda Sigisbert la sigir. El taglia giu in rom e sesa sin la sava da l’isch. «Quai dat in guaffen per tai, Retus!» Ils mats na volvan betg l’egliada da Sigisbert. Tge dat quai pomai? Sigisbert avra ses cuntè. El fa davent la scorsa dal rom e splauna quel bel guliv. A la part grossa dat el ina furma massiva e la stgalpra plat suren. L’autra part resta radunda e po avair ina lunghezza da quatter quartas. En la part radunda taglia el ora ina chava guliva. Ins pudess plazzar in det lien. Cun ina culla da crap renda el quella planiva e glischna sco glatsch. Entadim la part massiva taglia el ina crenna e fa ina pitschna fora da surengiu tras la chava. Il cuntè da Sigisbert ha ina sibla d’atschal. Cun agid da quella è la fora prest fatga. Columbin tschenta ses det pitschen lien. In’ulteriura fora fa Sigisbert orasum il pal a travers. Retus po tschentar lien ses polesch.
«Tge dat quai?», dumonda Retus plain mirveglias. Sigisbert leva en pe e di: «Quai dat tes balester. Jau dovr uss anc in sughet. Taglia giu in chantun da quel da la chaura. Mesira circa duas lunghezzas da tes bratsch. Ma na lascha betg fugir la chaura.»
Entant fa Sigisbert giu la scorsa d’in auter rom e fa vegnir quel guliv. Il suaditsch al cula dal frunt, talmain lavura Sigisbert. El mesira tschintg quartas e fa dretg quest rom en la fora largia. Retus arriva cun il sughet. Sigisbert lia quel orasum ils bratschs dal rom satigl e stenda. Crac! il rom rumpa. In auter sto nà; quel tegna. «Quai dat in fist sco tes», di Columbin. Sigisbert tascha. El fa guliv in lain setg da la lunghezza da sia palma-maun. Quel vegn inserì en la chava ed è giz orasum sco la sibla dal cuntè da Sigisbert. L’artg è stendì ed il sughet è inserrì en las crennas. En la fora pitschna vegn anc endrizzà in schlegn. Quel va si e giu ed auza la corda. «Dai adatg! Èn voss egls er uschè sperts sco questa frizza?», dumonda Sigisbert. Alura tegna el ad aut il balester ed auza il schlegn. S-r-r-r, sgola la frizza sur ils pli auts pigns ora. «Hei, hei!», cloma Retus. La frizza croda e sa fora en il terratsch.
Retus porta svelt enavos la frizza. El prenda il balester e stenda l’artg. I va vess. Ma Retus ha pudì auzar ils tetgals da la chamona; pia po el er storscher in rom. El prenda en mira ina botta da rascha vi d’in pign. Retus s’inschigna bain, nagin n’avess cartì. Igl è l’emprima giada. Ma la frizza sgola sper il pign ora. «Fallà, fallà la noda», cloma Columbin e curra per la frizza. Anc ina giada! «Tutgà, jau hai tutgà amez la botta da rascha», cloma Retus ed è mez or da senn. Sigisbert fa anc tschintg frizzas e di: «Uss va en il guaud e lajegia sin selvaschina. Ma guarda nua che ti vas e turna tant pli spert. Ti chattas mai e Columbin a la riva dal flum.»
11. Er Columbin sto emprender in mastergn
[edit]Sigisbert e Columbin van sper l’aua. Qua curra il flum be plaun. L’aua fa ina vieuta en in turnigl verd stgir. «Quai è in turnigl da peschs», di Sigisbert. «Columbin, ti has buns egls. Vesas nagins animalets giufuns l’aua?» Columbin fixescha l’aua fin ch’i va tut enturn en il chau. Ma el na vesa nagut auter che aua. Sigisbert tschertga in bel rom lung. Orasum lia el ina corda. El ha puspè prendì quella or da la giaglioffa da sia rassa. Columbin di: «Ti has da tutta rauba en la giaglioffa.»
«Oh, betg bler, mo in pèr chaussas necessarias. Cun ils mauns vits n’hai jau betg pudì vegnir qua», respunda Sigisbert. Cun ses cuntè fa el in crutsch giz. Quel ferma el giudim vi da la corda. Duas quartas sisura ferma el anc vidlonder in crappugl gross sco in cural. «Quai n’has ti anc mai vis, Columbin. Sas, ti stos far il pestgader. Ma l’emprim ve e taidla. Jau ta vi raquintar insatge.»
«Sas anc, si en il guaud davos il pign? Ti na m’avevas anc mai vis ed has clamà: l’um selvadi, l’um selvadi. Jau na sun betg l’um selvadi; jau sun in ester. Mes pajais sa chatta lunsch davent da qua. El sa numna Insla verda. Igl è ina bella e fritgaivla terra. La chasa da mes bab giascha er a la riva d’in flum, il qual è bler pli grond che quest qua. En quel hai peschs senza fin. Pitschen e grond, umens e dunnas piglian peschs cun il maun, cun il crutsch e cun la rait. Da giuven hai jau mez piglià peschs en mes flum. Ina giada sun jau stà en grond privel. Jau hai fatg in pass fallà e sun dà en l’aua. Da lez temp era jau giuven e spert sco in utschè. Jau hai pudì tschiffar la ragisch d’in ruver e cun in sigl sun jau stà sin terra sitga.» Columbin taidla cun bucca averta. El vul savair tut co ch’igl è daventà. Sigisbert sto raquintar tut duas e trais giadas.
12. Dubla fortuna
[edit]Tuttenina rebatta in sbratg tras il guaud. Juhuhu! «Audas, Retus cloma.» Columbin dat er sinzur. Qua vegn il chatschader. El sua ch’el è tut in’aua. Sin il givè porta el ses balester. En il maun dretg tegna el in grond utschè. Il sang dagutta anc d’in cuntin giun plaun. «Jau hai tutgà in utschè», cloma Retus. El mo balbegia da spir legria. «Quel seseva sin la tschima d’in pign sper ina stupenta marenda. El splimava in pitschen utschè alv grisch. Jau stend l’artg e mia frizza sgola tras la dascha. L’utschè dat giun plaun; el sbatta anc in pau las alas. Ma tutgà è tutgà! Prest è il magliadrun stagn ventschì.» «Ti has sajettà bain. Guarda tge stupent cumpogn che ti has terrà», di Sigisbert. Columbin n’è bun da dir betg pled. El mo guarda cun bucca averta. Retus al tanscha l’utschè clamond: «Tge dis ti da mia chatscha? Prenda ed auza quest utschè!»
Sigisbert taglia si l’utschè. Igl è in sprer. El prenda ora il dadens e ferma ina buccada vi dal crutsch. Uss cloma el natiers Columbin e di: «Ti es anc giuven e flaivel. Ti na fissas betg bun da stender l’artg cun tes pitschen bratsch. Ma ti pos emprender da pestgar. Gliez n’è betg uschè stentus. Qua, prenda la lantscha e bitta la corda en l’aua.» Columbin sesa a la riva e fa tut sco quai che Sigisbert ha mussà. Columbin bitta en la corda pli che vegn giadas. El vegn prest unfis. «Uss, uss, i stira! Ma jau na ristg betg da trair ora, jau hai tema.» Sigisbert sto vegnir en agid. El tschiffa la lantscha e dat in zaccogn. Qua è il pesch. Ina gronda litgiva, e tgenina bella! Ella sa storscha, avra la bucca ed è stagn ventschida. Tge legria per tuts trais!
Uss turnan els en lur chamona. Retus porta il sprer e Columbin la litgiva. Columbin na tema betg pli ils peschs. Damaun vul el pigliar trais grondas e bellas litgivas.
13. La chasetta sto avair ina cuschina
[edit]«Dustai balester, frizza, lantscha e corda. Il sprer ed il pesch mettai en salv en chamona sin curuna. Suenter as vi jau dir insatge. Nus avain bajegià ina chasa, ma avain tut emblidà la cuschina. Senza cuschina na pudain nus betg star. Oz vulain nus pia far ina cuschina. Per lung dal dutg datti bellas plattas. Purtai natiers intginas.» Sigisbert ha strusch ditg quests pleds ch’ils mats siglian davent tge ch’els pon. Cun ina giada returnan omadus. Mintgin ha ina pluna plattas si dies. Sigisbert fenda las grossas e metta d’ina vart las pli bellas.
«Mo chalai, nus avain avunda plattas. Purtai ellas en chamona. Là en il chantun hai spazi per endrizzar ina fuaina. Davos l’isch pon ins metter la laina e nus avain er ina cuschina.»
Sigisbert tschenta ina platta pli gronda giun plaun. Trais autras tschenta el sidretg sin quella; ina da mintga vart e l’autra davos. La part vers la paraid emplaina el ora cun crappa e staupa las foras cun terra. Tut sto vegnir fatg bain e sco ch’i tutga. Quant prest fiss la chamona uschiglio en fieu e flomma.
14. Els van per fieu e fan in bun gentar
[edit]«Bun pia, nossa cuschina fiss fatga», di Sigisbert. «Ma danunder vulain nus prender il fieu?» Columbin di: «Jau sai, i tuna e chamegia. Il chametg dat fieu in pign. Nus giain lura e prendain fieu.» «Oz na vesi betg or sco sch’i vegniss a chamegiar. Uschè ditg na pudain nus betg spetgar. Noss pesch giess en mal. Vegni, nus giain en il guaud per fieu.» Retus e Columbin curan ordavant e cloman: «Nus giain per fieu!»
Guardai qua quest pign setg! Ils roms èn tut dirs. Sigisbert tanscha giu in rom. Retus sa penda vidlonder. Il rom schluppegia e rumpa. Retus prenda trais roms setgs ed els van a chasa. Columbin dumonda tut malcuntent: «Nua has il fieu?»
«Qua, qua en quests roms», respunda Sigisbert. Ma Columbin scrolla il chau. Sigisbert scorsa e rumpa dapart in rom. «Jau na ves nagut! Quest rom n’ha betg en fieu», manegia Columbin. Ma Sigisbert na fa betg stim. El serra in rom cun il pèz encunter la paraid da la chamona e fruscha cun l’auter vi da quel.
Il lain vegn chalira. Sigisbert fruscha ad in fruschar. I savura da brischà. In lain cumenza a fimar. Ina sbrinzla! Anc ina! Has vis, Columbin? In rom vegn da burnida. Sigisbert sufla sisur. Spert en fuaina cuntut, in pugn frustgas sisur ed alura laina setga. Sigisbert cumenza puspè a suflar; la burnida crescha e tschiffa las frustgas e la laina.
Uss arda in bel fieu en la fuaina nova. Retus e Columbin èn mez ord chadaina. Els sesan sper il fieu e tschiffan las sbrinzlas. Tge fimera! A Columbin siglian las larmas. Sigisbert di: «Va in mument en il liber.» Il fim va tras las foras dal tetg e s’auza fin si en ils nivels. Retus na spargna betg laina. Sigisbert tschenta ina platta satiglia sin la burnida e metta il pesch sisur. Mintgatant volva el quel. Tge buna odur! Columbin litga la bucca.
Il pesch è brassà. Co che pesch brassà è bun! Sigisbert benedescha la spaisa. Retus e Columbin mangian. Entant stizza il fieu. Sigisbert fa ensemen la burnida e sagia er il pesch. Columbin sfruscha la tschendra. Igl ha anc burnida. El vul metter laina sisur e puspè envidar il fieu. Ma Sigisbert admonescha: «Ti stos temair il fieu. Ina suletta sbrinzla pudess intschendrar la chamona!» La notg sisur ha Columbin in sgarschaivel siemi. El stat en pe e cloma cun auta vusch: «Fieu, fieu! Nossa chamona è en fieu e flomma.» Dieu saja ludà! I n’è betg fieu. Igl è be in siemi da Columbin.
15. Il di dal Segner en il guaud
[edit]Igl è ina bella damaun. Il sulegl cuchegia tras il barcun. Sigisbert è levà oz pli marvegl ch’antruras. El è davant chamona e fa oraziun. El sa che oz è dumengia, il di dal Segner. Ils dus mats dorman anc stagn e bain.
Sigisbert vul esser in mument sulet. Qua sper la chamona èsi in memia grond fracass. El va en il guaud ed arriva prest orasum ina collina. Tge quietezza! Da la spunda giu curra il dutg. Ils utschels sgolan d’in rom a l’auter. Mintga flur e mintga fegl porta ina larma da rugada. Ed il sulegl dat sisur e fa traglischar ellas sco tantas chandailas ardentas. Il tschiel è blau e serain. Betg in tac nivel. Tge bel guardar! E Sigisbert cumenza puspè a tegnair mauns a Dieu. El crai d’udir in zain, ils tuns e las melodias d’ina claustra. Ma na, el n’è gea betg pli sin l’Insla verda. Tut è mo in’idea, in siemi. Ed in mument serra l’encreschadetgna ses pèz.
Entant ha Retus splimà il sprer e mulsch la chaura. Oz ha ella dà il cup plain latg. Uss è ella in pau pli dumestia. Ils ansiels fan sigliots, vegnan natiers e litgan ils mauns. Columbin è ì cun la lantscha. El ha piglià ina bella litgiva. El na sa anc nagut da la dumengia, uschiglio avess el piglia la litgiva ier saira.
Sigisbert returna. L’ensolver è sin maisa, in cup bun latg. Columbin vul far brassar il pesch, ma Sigisbert metta el sin curuna. Il pesch vegn brassà da gentar. Uss maina Sigisbert ses dus cumpogns en il liber. En la sumbriva d’in pign sesan els sin in crap. Sigisbert di: «Mes chars uffants! Guardai, il sulegl è puspè levà. Tgi ha sveglià el? Tgi mussa ad el la via di per di? Tgi ha dà ad el tanta chalira e clerezza? Ier saira avais vus admirà la bellezza dal tschiel. Tgi ha envidà tantas chazzolas? Guardai sin las plantas e sin las flurs! Tgi fa crescher ellas? Tgi ha tratg en als pigns in uschè bel vestgì verd? Tgi ornescha las flurs uschè bain? Columbin, rumpa questa fluretta, guarda sin ella! Fa er ti ina da quellas! Na, quai è memia grev per tai, quai n’es ti betg bun da far. Er jau na savess betg far, gnanc in fegl betg.» Qua di Columbin: «Jau n’hai anc mai pensà tgi ch’haja fatg il sulegl, la glina, la muntogna e las flurs. Cur che jau hai vis tut quai, eri gia qua.» Sigisbert raquinta da sia terra e da la mar. Retus e Columbin taidlan cun bucca averta. «Tgi ha fatg tut quai, tgi? – Dieu, il stgaffider da tuttas chaussas. Quant pussant e bun ch’el è! El è il retg dal tschiel e da la terra. El è il bab da tut ils umans. Nus essan ses uffants. Nus stuain charezzar el ed obedir ad el.»
Finì il discurs, di Sigisbert guardond vers tschiel: «Bab noss, ti che es en tschiel, sanctifitgà vegnia tes num! – Columbin, sas ti er dir uschia?» Columbin auza ses egls: «Bab noss, ti che es en tschiel, sanctifitgà vegnia tes num!»
Igl è mezdi. Sigisbert, Retus e Columbin van a chasa. Oz è dumengia. Els han fatg servetsch divin en il liber. Retus fa fieu e brassa il pesch. El fa sias chaussas spert e bain; nagin na faschess meglier. Ma las ductrinas da Sigisbert ha Columbin chapì pli spert. El ha ina buna memoria. Il gentar è bun. Tuts trais mangian cun fom. Retus prenda il balester e fa sias emprovas. Ma oz na va el betg en il guaud. Sigisbert na lascha betg. Oz è dumengia, il di dal Segner.
16. I fa atun
[edit]Ils dis e las emnas vargan ad in vargar. Ils avdants da la chamona strusch s’accorschan. Ma tuttenina vesan els che anc insatgi è vegnì en la vallada: l’atun. Tut adascus è el arrivà. L’emprim ha el suflà ina brentina grisch alva da la val siadora. Quella sa schluita sur il Rain e sa ruschna da las spundas siadora. Davos questa taila grischa è l’atun sa zuppà per far sias furbarias. Al bun sulegl ha el suflà la sien en ils egls ch’el leva mintga damaun in zic pli tard. E la saira va el er vaira baud a letg. A la feglia da las plantas e chaglias ha el dà bellas rassas novas, melnas e cotschnas. Ellas fan uss la detga parada. Er als pizs sur la vallada ha el purtà insatge. Bellas chapitschas alvas ch’el ha mess si ad els ina notg tut adascus. E las randulinas, lezzas han piglià tema ed èn sa radunadas per sa cussegliar. Ellas èn vegnidas perina da bandunar la Rezia ed èn sguladas en rotschas vers sid.
Ma ils avdants da la chamona en il guaud n’èn betg ids davent. Els na teman betg la vegnida da l’atun e stattan ruassaivlamain en lur chamona, Sigisbert e ses dus cumpogns. E pertge na van Retus e Columbin betg a chasa tar lur geniturs? Ah, els èn dus paupers orfens. Els n’han nagin suttetg. Nagin che dosta ad els la fom. Paupers orfens! Uss han els chattà in bab. Gea, Sigisbert è in bun bab. El ha dà ad els la davosa buccada paun. Ed el raquinta tant bain dal Bab en tschiel ch’haja quità da tuttas creatiras. Ina dumengia en damaun ha el manà omadus sper il dutg. Là ha el battegià els. Columbin na vegn mai ad emblidar quest di.
In di sesan tuts trais en chamona sper il fieu. Sigisbert cumenza a discurrer.
Sigisbert: Avdan nagins umans en questas cuntradas?
Retus: Bain. Els avdan en la bassa. Di per di traversan ils umens quests guauds. Els tschertgan ils chantuns ils pli zuppadas. Nus vulain ir giu en la bassa.
Sigisbert: Vulain nus bandunar nossa chamona? Uss che l’enviern stat davant l’isch? Na na, quai na faschain nus betg! La glieud duai vegnir a star si qua. Els pon bajegiar lur chasas qua enturn nossa chamona. Ma co è la glieud là giu en la bassa?
Columbin: Questa glieud na sa anc nagut dal Bab en tschiel. Blers èn buns ed han pli bellas chasas che nossa chamona. Ma blers èn mez selvadis e nauschs: savens han ils umens dispita, cunzunt pervi da la selvaschina. Els tschiffan lura in l’auter per il culiez. Ins chatta bainduras morts e blessads en il guaud.
Retus: Curius. Tar nossa chamona n’èn els anc mai vegnids. Quest refugi n’ha anc nagin chattà.
Sigisbert na dat betg resposta.
Entant sa tira l’aura si in pau. Retus prenda il balester e va a chatscha. Columbin va cun la lantscha. Suenter in’urella turna el cun trais bellas litgivas. Er Retus è turnà. Oz ha el sajettà in chavriel. El di, mussond sin la plaja: «Guardai, co che jau hai tutgà bain!» Sigisbert contempla il chavriel. «Retus, ti es in chatschader da vaglia! Jau ta vi mussar co prender ora il dadens. La charn vi jau stagliar. Quai dat blera buna vivonda. La pel penda vi d’in tetgal. Quai dat in vestgì d’enviern per tai.»
17. L’emprim er en il stgir guaud
[edit]Ma er Sigisbert na stat betg cun ils mauns en crusch. El fa ina pala-lain e rumpa si il pastget sper chamona. Ma ina pala-lain n’è betg in bun guaffen. E Sigisbert è in um vegl. La lavur va mo plaun vinavant. El è bagnà dal suaditsch. Ma plaunsieu volva el tuttina in bel tschancun.
Finida questa lavur, prenda Sigisbert orasut il tetg da la chamona in satget. Quel cuntegna granitschs grisch-mellens. Sigisbert ha prendì cun el questas semenzas. Columbin fa puspè ina smirvegliada: «Quantas chaussas che ti has purtà!» Sigisbert guarda sin il pitschen e di: «Betg tant! Gugent avess jau anc prendì cun mai bler dapli. Ma uss vegni cun mai. Jau as vi mussar insatge.»
Tuts trais van ora sin l’er. Sigisbert va plaunsieu envi ed ennà. El prenda or dal satget in pugn plain granitschs suenter l’auter e bitta quels per terra. Columbin ha dumbrà. Igl èn stads en tut quindesch pugns plains. Retus e Columbin n’han anc mai vis in er. Uss prenda Sigisbert in rom cun in crutsch e sfruscha il terratsch. El sutterrescha il sem e benedescha ses er. Igl è l’emprim er en il guaud. Uss sto el anc declerar tut en lung ed en lartg a ses cumpogns. Columbin cloma: «Sche mo i fiss primavaira! Jau vuless gugent guardar, co che quests granins cuchegian or dal terratsch!»
Il di sisur lavura Retus cun la sigir. El fa ina saiv cun pignola e pals enturn l’er. Las chauras ston uss star dadora cun il nas. Ma ils paslers sgolan natiers, stgavan e tschertgan ils granins. Columbin sbragia sco in rustg si per questa marmaglia engurda. Retus cuvra l’er cun dascha. Ma in u l’auter granitsch chattan ils paslers tuttina.
18. Ina trista notg
[edit]Il settember va vers la fin. Oz è stà in’aura pesanta. En las vals giascha ina grossa tschajera. Ils pizs han si chapitsch. Grevs nivels cuvran il tschiel. Ina malaura sa prepara. I fa notg. Betg ina staila cumpara. Ina stgiraglia spessa ruaussa sur muntognas e vals. Be il chametg fa mintgatant in pau cler. Ils flums ramuran. Il tun fa in sgarschaivel fracass. Sigisbert, Retus e Columbin sesan en chamona sper il fieu. Sigisbert raquinta dal stemprà sin il Lai Genesareth. Ils apostels temevan. Ma Jesus Cristus ha quietà las auas.
Stai! N’è quai betg la vusch d’in um? Na, quai èn mo las chauras. Ellas èn er sut tetg. Retus ha bajegià ina stalla per ellas. Uss, puspè in sbratg! Columbin taidla vi dal barcun e di tut da bass: «Jau hai udì cler e bain; igl èn umans. Sappia Dieu, tge che quels vulan! Bab noss, ti che es en tschiel.»
Retus è pli giagliard. El avra l’isch-chamona e va en il liber. Tge chamegiadas! Tge stgiraglia! Tge daratga! Puspè datti ina lunga chamegiada. Lunsch enturn fai cler. In toc dador la chamona vesa el sumbrivas nairas. El scutina tras il barcun: «Vegni dabot, vegni!» Sigisbert e Columbin curan or da chamona. Ma tgi vul vesair insatge en questa stgiraglia? Puspè in sbratg. I n’è betg dalunsch. Sigisbert di a Columbin: «Va en chamona! Na tema nagut, tes anghel è cun tai. Retus, prenda il balester. Jau prend la sigir e quest tizun da fieu qua. Il privel è forsa datiers. Nus vulain ir en num da Dieu.»
Retus e Sigisbert van dabot tras il guaud. Sigisbert auza la sigir e glischa cun il tizun. Retus stenda l’artg. Qua èn las sumbrivas: dus umens cun barbunas e bastuns en maun. Els guardan plain nauschadad. In auter um giascha per terra. El suspira e na po strusch si cun il flad. In al ha piglià per il culiez. L’auter al smatga sut la schanuglia. Sigisbert bitta davent il tizun e s’avischina cun il guaffen auzà. El cloma cun auta vusch: «Be plaun, be plaun!» Ils assassins siglian en pe. La rassa naira, il tagliom traglischant e questa vusch recenta als fan tema. Els laschan crudar la bratscha.
Anc ina giada cloma Sigisbert: «Giai davent u che vus muris!» Uss vegn Retus natiers. El tegna il balester enta maun, guarda e sbragia: «Mia frizza tutga franc.»
Entant è il pauper maltractà sa revegnì in pau. Ils assassins han spoglià el. Uss fugian els tras il guaud. Anc ditg sbragian els enavos ingiurias e smaladicziuns. Retus vul laschar sgular suenter ina frizza; ma Sigisbert al tegna enavos.
Sigisbert gida il blessà a seser si. El è plain plajas. Cun fadia portan Retus e Sigisbert en chamona il pupratsch. Columbin sesa sper il fieu. El fa oraziun tut dad aut. Els auzan l’um en treglia. Retus va dabot per aua. Sigisbert lava ora las plajas cun in sdratsch. Retus va en stalla e mulscha la chaura. Il latg chaud dat in zic forza al malsaun. El engrazia da cor. Puspè sa metta el per lung e sa durmenta. Ma el n’ha betg ruaus. El siglia si e cloma en siemi: «Agid, agid!» Columbin lava las plajas. Plaunsieu chala il sang. Il pupratsch sa durmenta puspè. Entant fai di. Ils utschels chantan sin tetg-chamona sco adina. Els na san nagut da la trista notg.
19. Retus fa plans e Columbin il chavrer
[edit]Il pauper blessà sa revegn plaun a plaun. La famiglia en la chamona dumbra uss quatter persunas. E tuts han plazza avunda en chamona – sch’ins be mantegna la pasch. Columbin ha tgirà il malsaun e purtà aua frestga ad el. Ed il pupratsch engrazia da cor. Ma Columbin sa dosta: «Betg engraziai! Il Bab en tschiel paja mai persuenter dublamain.» Entant megliereschan las plajas di per di. L’um survegn possa e va in pau enturn. El spetga mintga mument che Sigisbert al cumondia dad ir pli lunsch. E quai faschess mal al pauper um. El è uss gea sco da chasa en la chamona; nagliur n’ha el chattà tanta charezza.
Igl è ina bella damaun. Ier saira ha Retus fatg in artg nov en ses balester. Oz n’ha el betg ruaus. Ses patratgs èn sin la pizza. Sigisbert sesa sin il crap davant chamona. Retus va vitiers e di: «Bab Sigisbert, jau giess gugent oz.» – «Vul ti bandunar nus?», dumonda Sigisbert. «Na na, betg per adina. Jau giess gugent oz a chatscha da chamutschs. Ier hai jau vis ina rotscha chamutschs, o laschai ir mai!» Columbin scurlatta il chau e sa volva vers Sigisbert schend: «Navaira, Retus è anc memia giuven per ir a chatscha da chamutschs?» L’um guarda sin Retus da chau fin pe e di: «Curaschi ha il giuven avunda; ma el è forsa memia giagliard.»
Retus guarda plain speranza sin Sigisbert; el ha anc da dir insatge. Sigisbert è bain s’accurschì; el enconuscha ses Retus. «Ma bun pia, sche va. Empermetta a mai da betg ir en il malsegir. Sin via fa oraziun, sinaquai che tes anghel ta pertgiria. E na dà betg la vita per in chamutsch. Uss va pia en num da Dieu.» Ma Retus na sa muventa betg; el vuless anc dir insatge. «Tge manca anc, Retus?», dumonda Sigisbert. «Questas frizzas qua... Quellas na fan betg star in chamutsch. Jau duvrass ina frizza da fier; jau, jau savess…» «Be ora cun il marmugn!» «Il piz da tes fist, quai dess ina frizza.» Sigisbert sto rir. «Il piz da mes fist pos ti avair. Jau na dovr betg pli il fist; pertge che jau na vom betg pli sin viadi.» Uss prenda el la sigir, taglia giu in toc da ses fist ed al dat a Retus. «Va pia en num da Dieu.» Retus va. Buna fortuna, giuven chatschader!
Columbin chatscha entant las chauras sin il pastg. La veglia maina el vi dal sughet. Ella è anc adina in pau spuretga e n’ha betg emblidà ils bels dis da la libertad. Columbin ha ina vita da signur. El è legher e cuntent. Sias chauras lascha el er giudair il bun pavel. El las chatscha sin ils pli bels pastgets. Ma l’erva è veglia e sflurida. I va vers l’enviern. Columbin sdrappa ensemen in bratsch fain ed al lia ensemen cun tortas. Quai auza in pau il ladritsch. En faner hai gia in bel mantun fain. Retus e Columbin han numnadamain er fanà per lur muvel.
Per oz ha Columbin fatg sia lavur. El sesa giu e raquinta tut dad aut l’istorgia dals pasturs da Bethlehem. Entant vegn la sien ed el clauda ses egls. Ed il bun pasturet dorma chaud e bain.
20. Il chatschader da chamutschs
[edit]Retus ha pli grev che Columbin; el na dorma franc betg. Sco in utschè va el tras il guaud, sur gondas e vallatschas. L’oraziun n’ha el betg emblidà. Ma el n’ha strusch pudì dir in babnoss. Trasor sto el pensar a la chatscha.
Sia frizza da fier è mutta. El prenda in crap dir or dal dutg. Cun quel gizza el il piz. Plaunsieu traglischa quel sco il tagliom da la sigir. Tuttenina di Retus tut dad aut: «Igl è bain in pau nausch da mazzar quests bels animals da la pizza. Ma jau na mudregel betg els; jau als vi mo trair a niz. Quai è lubì, ha Sigisbert ditg. Jau na vi er betg sajettar davent la mamma da ses ansiel. Ma in chamutsch sto nà. Pir lura sun jau in chatschader fatg.»
Retus va senza star airi. Guarda là si sin la collina! Là è in chamutsch, ina guardia. El drizza ils egls sin tut ils mauns. Sper el ruaussa in’entira famiglia tut senza quitads. Retus raiva d’ina vallatscha si. Baud va el sin tuts quatter, baud stat el mo sin ina chomma, baud sa penda el vi da chaglias, bostga e draussa. El vegn pli e pli damanaivel. «Qua po mia frizza tanscher!» El sa metta en schanuglias davos in crap e stenda l’artg. Fui, fui, loscha selvaschina!
Memia tard! La frizza ha tutgà il cor. Il chamutsch dat in schem e fa anc in pèr sigls. Ils auters svaneschan sco chametgs. En in batterdegl èn tuts davent. Retus curra natiers. Il pauper animal siglia sin las chommas-davant e guarda sin ses inimi. L’egl è rut; anc in pèr stendidas ed el è ventschì. Retus tira la frizza or da la plaja; ina sanganada vegn suenter. Retus trembla da spir legria. El cloma e givla sur la vallada; ma nagin na dat sinzur.
Uss vai encunter chasa. Po Retus purtar ina chargia uschè greva? Ma nagina tema! El è inschignus e la legria al fa ferm. El porta cun tutta attenziun la selvaschina d’ina gonda giu. I fiss donn da lavagar questa bella pel. Ma il burdi è tuttina vaira grev. El rumpa giu roma cun dascha e metta sisur il chamutsch. Fin giudim la vallatscha va quai fitg bain. Là sto el puspè purtar. Prest arriva el sin in aut. Qua po el forsa sa far udir. El sbragia tge ch’el po. E propi! Qua vegn l’um per gidar a purtar. Retus va sper el e n’è betg pauc losch da ses chamutsch.
Uss èn els davant chamona. Sigisbert n’ha anc mai vis in chamutsch. El na po betg guardar avunda sin quest bel animal da la pizza. Columbin returna medemamain cun sia pitschna muntanera. El metta il fain sin il ladritsch ed admira il chamutsch. Anc quella saira vegn il chamutsch prendì ora e rugalà davent. Sigisbert na lascha ir nagut a perder. Retus raquinta da sia chatscha. Entant cumparan las stailas; en chamona dorman quatter persunas ruassaivlamain. Lignai da tge che Retus siemia?
21. Tge plans che Sigisbert e l’um fan
[edit]Igl è ina damaun clera e fraida. Retus e Columbin dorman anc sco crappa. Sigisbert ha dasdà l’um. Bain marvegl bandunan els la chamona e van engiu tras il guaud. Igl è stà ina notg seraina. Il pastg mellen è surtratg cun prugina. Prest arrivan els sin ina collina, nua ch’els pon survesair la vallada. Tendas e tendas da guaud!
Sigisbert sesa sin in cusch. Uss han els temp da discurrer in cun l’auter. Sigisbert raquinta da ses plans. El guarda enturn e di: «Quant lev e bel fissi d’avair qua e là in vitg, in aclaun! O sche be jau chattass qua in pievel! Questas spundas suleglivas e bellas pudessan vesair ora tut auter. Gugent vuless jau mussar co cultivar ils funs, ils ers e la pumera. E quant da cor gugent vuless jau rimnar ils uffants enturn mai e far ventiraivels els. Ma jau sun cun in pe en fossa.» Ed el posa il chau en ses maun e las larmas traglischan en ses egls.
«Betg perdai la speranza», di l’um. Sigisbert stat si e dumonda: «Gidais Vus mai? Sche Vus gidais, poss jau forsa anc vesair il vitg avant che murir.» L’um na di betg pled; el tanscha vi ses maun dretg. Sigisbert ha chapì. Uss returnan els, cuntinuond sin via lur raschieni. L’um raquinta dals avdants dal pajais. «Els vegnan mo la stad si qua ed avdan en baitas. Els vivan sulettamain da la chatscha. Betg tuts stiman e charezzan però in l’auter. Ma be pazienza! Cur che la primavaira returna, vegnan varsaquants a sa chasar sper nossa chamona. E noss vitg vegn a crescher. Blers vegnan ad esser ventiraivels da pudair tadlar cun nus Voss pleds. E Voss giavisch vegn a s’accumplir.» «Sco Dieu vul! Sia veglia daventia!», respunda Sigisbert consolà.
22. Ils avdants da la chamona sa cusseglian
[edit]Sigisbert e l’um van enavos en chamona. Retus ha mulsch la chaura. Il latg è sin maisa. Columbin sesa sin la spunda da la treglia e chanta. Durant ensolver di el a Sigisbert: «Ti has mussà a nus d’urar: ‹Noss paun da mintgadi dà a nus oz›. Ma jau ma regord strusch pli da la davosa buccada paun. Di, cura trametta il Bab da tschiel paun a nus?» «Il Bab en tschiel procura per la vivonda als paslers. El ha er quità per tai, mes char uffant. Nus stuain lavurar e mangiar il paun da mintgadi en il suaditsch da la fatscha.»
«Cura prui tes er?», dumonda Retus. «Mes er prui primavaira. En in onn datti lura paun da noss er», respunda Sigisbert. «Ma jau stoss discurrer cun vus davart questa chaussa.» Tuts quatter sesan davant chamona.
Sigisbert cumenza: «L’enviern è prest qua. Nus vivain isolads en in guaud e stuain pensar a temp d’avair avunda vivonda. Sulet da la charn na pudain nus strusch viver. Cunzunt Columbin stuess avair in pau paun. In temp van las chauras er sitg. Nus stuain ir en tschertga da granezza. Da l’autra vart da la muntogna sa chatta ina terra fritgaivla. Là crescha granezza e puma en abundanza. Tgi vul ir persuenter?» Retus leva en pe e di: «Jau vom, laschai ir mai.»
Columbin ri: «Ti vul far dal tut. Tgi dat granezza a tai per nagut? Prender na dastgas ti betg, ti sas…»
Sigisbert sa volva vers l’um e di: «Vulais vus ir cun Retus?» «Gea, jau vom», respunda quel, «jau enconusch er la via. Ma cun tge pajain nus la granezza?»
Sigisbert va en chamona. El returna cun ina chadaina enta maun. Co che quella traglischa en il sulegl! Ils mats fan egls gross. La chadaina è da spir aur. Retus dumonda: «Danunder has ti pomai questa bella chadaina? Tgi ha fatg questa crusch? O tge bellezza lavur! Dastg jau tegnair ella?» Sigisbert respunda: «La chadaina è ina memoria da mia sora. Ella l’ha dà a mai cur che jau sun ì en claustra. La crusch salv jau; igl è adina ina memoria da mia sora. La chadaina dun jau a vus. Guardai da survegnir per mintga anè in satg graun.» Retus tegna la chadaina enta maun. Columbin avess pli gugent la crusch. El di a Sigisbert, mussond sin il crucifix: «Navaira, vi da la crusch è mes Salvader mort!» Sigisbert penda la chadaina enturn culiez a Retus e zuppa ella precautamain sut il resti en. «Surtut na perda betg ella e la mussa a nagin uman», di Sigisbert. «In viandant na dastga mai scuvrir ses stgazis.»
Las preparaziuns da viadi èn fatgas. L’um prenda la sigir si dies e Retus ses balester. Paupra quel ch’ha da far cun Retus! El ha tutgà il sprer ed il chamutsch; el tutga er l’urs u l’uman malvulì. Uss dat Sigisbert anc intgins cumonds a l’um e porscha il maun ad omadus. Els van. Sur il guaud fa Retus anc ina giada adia cun il balester. Columbin cloma: «Bun viadi, bun viadi!»
23. Sigisbert e Columbin lavuran da miradurs
[edit]«Cura returnan noss martgadants? Jau lasch encrescher per Retus.» Uschia discurra Columbin ina damaun d’ensolver. «En otg dis pon els puspè esser qua. Entant avain nus dus lavur avunda. Ti sas, noss martgadants vegnan cun granezza. En il fratemp stuain nus bajegiar il furnel per far paun.» Alura noda el en la foppa davant chamona il sulom dal furnel. Columbin è plain mirveglias. El n’ha anc mai vis in furnel e na sa betg co che quel vesa ora.
L’emprima lavur è da purtar natiers crappa. Davos chamona sa chatta ina muschna. I fiss bella crappa, ma i manca – il martè. Els ston sa gidar uschè bain sco quai ch’els pon; in crap sto far il servetsch da martè. Las plattas sa laschan fender cun agid da buns cugns da lain dir. Da mezdi hai gia ina bella pluna crappa davant chamona. Ma Sigisbert na cumenza anc betg a far il mir. I manca anc insatge. Ils miradurs n’han nagina maulta. Sigisbert va en ina palì. «Qua vulain nus chavar; qua sa mussa in’avaina d’arschiglia!» Puspè manca il guaffen. Sigisbert fa cun ses cuntè ina palutta; igl è almain meglier che nagut. Uss rumpa el si il tschispet. «Guarda qua, arschiglia grassa e buna! Mussa Columbin, quant che ti es bun da purtar natiers. Entant cumenz jau cun il mir.» Sigisbert va e Columbin lavura vi da l’arschiglia. El ha prest ensemen in bel mantun e porta quel davant chamona en ina pel-chavriel.
Sigisbert ha chavà ora il fundament. Ils pli gronds craps tschenta el giun plaun. Las foras emplaina el cun crappugls e glera. Il mir vegn trais palmas-maun aut, in bun bratsch lad e dus bratschs lung. Suren vegn tschentada ina gronda e bella platta che cuvra l’entir mir. «È quai uss noss furnel?», dumonda Columbin. El è talmain stanchel e fiss led, sch’il furnel fiss fatg. Sigisbert di ch’els hajan anc in di lavur. Ma per oz han els prestà avunda. O tge stentusa lavur! Columbin dorma sco in tais. Uschè bain n’ha el anc mai durmì. Tgi sa pertge?
Cun l’alva dal di èn ils miradurs puspè vi da la lavur. Sigisbert fa cun roma in arvieut sur la platta. Suenter quel vegn il mir manà. Vers saira è l’arvieut fatg. La roma vegn prendida davent. Sin tuts mauns vegn il furnel lià giu bain cun arschiglia. D’ina vart sa chatta in chanal da fim e davanttiers è la bucca-furn. Il furnel è fatg, sche mo el è gartegià! Columbin è led. El è stanchel sco in crap ed ha bain inqual plaja vi dals mauns. In dultsch sien è la paja per la stentusa lavur.
Suenter in pèr dis fa Sigisbert fieu en furnel, sinaquai che l’arschiglia sientia. Columbin sto star trasor dasperas per mantegnair il fieu. El stat davant la bucca-furn e bitta en roma setga. Tge chalira ch’i dat da bucca-furn ora. En paucs dis vegn il paun da qua ora. El spetga vess sin ina buccada paun. Mintga saira cuvra Sigisbert la burnida cun tschendra. L’autra damaun hai anc fieu, Columbin metta roma sisur e prest è il furnel plain flomma. Las plattas vegnan tut alvas. Il furnel è gartegià. Sche be noss martgadants vegnissan cun la granezza. Sa co ch’i va cun els?
24. Retus e l’um sin viadi
[edit]Durant che Sigisbert e ses gidanter fan il furnel, chaminan Retus e l’um frestgamain vinavant. Els van tras la stretga vallada da vart da mezdi si vers la muntogna alva. L’um è qua sco da chasa. El enconuscha mintga trutg e mintga chantun. Sin la spunda dretga da la val maina ina pulita via. En blers carauns sa storscha quella tras gondas e spundas grippusas. Bainduras è ella mo graschla; duas persunas na pon strusch ir ina sper l’autra. Retus guarda sur las paraids-crap giu. Tge snuaivla autezza! Là giu sa storscha in pitschen flum tras las chavorgias da la val. Tge lieu selvadi, qua amez il guaud tranter tschiel e pizza! Ma i na sumeglia betg lung a noss dus viandants. L’um sa raquintar tant bain. Da mintga caraun, da mintga crap è el bun da dir insatge. Questa via saja pli che set giadas pli veglia che Sigisbert. Il pievel da l’autra vart da la muntogna l’haja construì. Quai stoppia esser stà in pievel ferm ed inschignus. En in cumbat sanguinus haja quel dumagnà ils Rets. Noss megliers umens sajan vegnids manads davent en chadainas. L’um raquinta anc bler e di finalmain: «Uschia ha mes tat raquintà. El aveva er udì quai da ses tat.»
Entant arrivan els sin l’aut dal pass. Là ruaussan els in pau. Els èn lunsch davent da lur chamona en il guaud. Tgi sa quant lunsch ch’igl è fin tar las avdanzas da l’autra vart da la muntogna?
Aua frestga ed ina buna buccada charn criva dattan puspè forza. Frestgamain van els da la spunda giu. Tut in’autra terra! Las plantas han bella feglia lada. Igl è anc chaud ed empernaivel, sco avant in mais en il pajais da Retus. Las spundas èn cultivadas e sin las pradas è il pastg anc bel verd. Ma ils ers èn gia nivs e schubers. Al pe da la muntogna èn las avdanzas, ils vitgs. Retus fa egls gross. Questas chasas èn bler pli grondas e bellas che la chamona en il guaud. «Tgi sa quant ditg», dumonda Retus, «quant ditg che nus avessan da bajegiar ina tala chasa?»
«Dieu saja ludà», di l’um, «nus essan al lieu. Oz stain nus qua.» Ma Retus n’è betg tant cuntent da quai. El giess gugent anc pli lunsch e di ch’el saja gnanc zic stanchel. Las mirveglias na laschan betg ruaus ad el. «Damaun lura, damaun giain nus vinavant», respunda l’um e splunta vi d’in isch. In pur avra e prenda ils dus viandants sut ses tetg. El lascha seser quels a maisa cun si’atgna famiglia e serva ina stupenta tschaina, paun e latg. «Paun e latg, quai fiss per Columbin. Pauper Columbin, ti stos anc avair pazienza in pèr dis!» Uschia discurra Retus. Suenter tschaina maina il pur ils viandants en clavà ed als lascha durmir sin il fain. Els dorman meglier che retgs en letgs da plimas.
25. Da l’autra vart da la muntogna
[edit]L’auter di cumpran els trais satgs graun ed in satg sal. Retus paja mintga satg cun ina vaira da sia chadaina. Uschia vegn Sigisbert bain ad esser cuntent. Uss vinavant! L’um ha anc da cumprar bleras chaussas, sco Sigisbert ha cumandà, e Retus vul guardar giu in pau la terra.
Suenter dus dis returnan els puspè tar lur satgs. Omadus han ils mauns plains. L’um porta ina resgia, duas sigirs, dus martels ed ina pitschna sadella. Retus tegna en ses maun dretg in pulit pumer cun roma e ragischs, in’enferla. En l’auter maun ha el insatge bun, duas barloccas d’ivas madiras. El vul purtar quellas a Sigisbert e Columbin.
Si, encunter chasa! Ma il viadi vegn ad esser stentus. Per ina vaira d’aur lascha il pur purtar ses famegls ils satgs sin l’aut dal pass. L’um porta la ferradira e Retus vegn suenter cun si’enferla. El survegn said, ma ha tuttina retegnientschas da sagiar ina suletta iva. Na, sapperlot, las ivas èn per Sigisbert e Columbin.
Els arrivan sin la sella dal pass. I va vers saira ed ils famegls returnan a chasa. In’aria da bell’aura tira si da la val. La notg vegni a far frestg, cunzunt per durmir ordavert. Retus sdrappa in pau mistgel e prepara in letg tranter ils satgs. Entant cumparan las stailas. Ils viandants èn stanchels e sa durmentan prest. Dastgan els durmir? Èn els segirs dals laders, dals urs e lufs? Bainduras leva Retus si e tschiffa ses balester. Ma nagin privel! Igl èn mo fantasias e siemis.
26. Ils martgadants returnan a chasa
[edit]Il sulegl na sa mussa anc nagliur, gnanc sin ils pli auts pizs. Ma noss viandants na san betg durmir; igl è memia fraid. L’um fa patratgs co transportar a chasa quests grevs satgs. Mo spetga! Bain s’inschignà è mez lavura! L’um ha vis in pau il mund ed è fitg versà. «Ve Retus, nus faschain in pitschen char.» Cun la resgia derschan els in pign cun bist schuber. Alura resgian els giu dal mutagl duas rudellas. Quai dat las rodas. Il culaischen sin quest mut dat l’ischigl dal char che vegn inserì en las rodas.
Suravi vegnan fermadas vi da l’ischigl trais lattas setgas senza roma. Las rodas na van betg mal. Il char è fitg simpel. Tuttina hai dà bler da studegiar e suar. I va vers saira. Il vehichel è reussì. Guardai qua il char da Retus! Co ch’el sa legra!
Fatga la chargia, van els encunter chasa. Ma els vegnan be plaun vinavant. Mintga mument po la chargia sa derscher sur ils precipizis giu. Pauper Columbin, ti avessas lura urà adumbatten per il paun da mintgadi. Retus manischescha cun inschign. Anc ina notg ston els durmir sut tschiel avert. Ma uschè damanaivel dal guaud èsi privlus pervi dals urs e lufs. In dad els sto trasor vegliar. Retus guarda vers la pizza: «Na fai betg prest di? Quant lunsch èsi anc fin tar nossa chamona en il guaud?» «Oz arrivain nus a bun’ura a chasa», respunda l’um.
Vers mezdi sesan Sigisbert e Columbin sin il banc sper il furnel. Els discurran dals martgadants. Qua auda Columbin a tschivlar e givlar. Igl è damanaivel. Bravo, quai è la vusch da Retus! Omadus van encunter. Tge legraivel revair! Retus di, mussond sin il char: «Guardai qua, paun per la fom e guaffens per lavurar.»
Els portan ils satgs en chamona. L’emprima lavur è uss da plantar l’enferla. Sigisbert dat tut enta maun a Retus. El chava si ina fora, tschenta lien il pumeret, rasa ora bain las ragischs e ferma il giuven bist vi d’in pal. L’enferla stat ferm e bain. Ma las chauras! Retus enconuscha bain avunda quests schanis. Perquai fa el ina saiv cun pals e roma e lia tut cun tortas-badugn.
Entant vegni saira. Suenter tschaina sesan tuts quatter sper il fieu. Retus raquinta da ses viadi, da la terra da l’autra vart da la muntogna, dal negozi, dal char e da la via uschè privlusa. Columbin di: «Nus dus avain er lavurà. Avais vis noss furnel?» «Quai è ina lavur da vaglia», manegia l’um. «Prenda nauadora las ivas», di el a Retus. Sigisbert e Columbin survegnan ina barlocca per in. Sigisbert parta er cun Retus e cun l’um. Tuts èn cuntents.
Ils martgadants èn stanchels sco la crappa. Els sa mettan a ruaus. Sigisbert stat anc ditg en pe. El engrazia a Dieu per ses agid. Columbin ha pers tut la sien. Ma tuttenina vegni tuttina quiet en chamona e la notg va sur la tgeua vallada.
27. Els fan ils muliners
[edit]Il furnel è gartegià. Ils avdants da la chamona han fatg ina brava provisiun da granezza. Quai duess tanscher ina bun’urella. Columbin dumonda ina damaun suenter ensolver: «Bab Sigisbert, survegn jau oz ina buccada paun?» «Hajas pazienza fin damaun. Cun graun entir na po nagin far paun. Nus al stuain moler l’emprim. Perquai vulain nus far in mulin. Audas co ch’ils tagliacrappa marclan vi davos la stalla? Guarda co che las sbrinzlas siglian sin tut ils mauns!» Ils tagliacrappa èn nagin auter che Retus e l’um. Sigisbert ha dà ad el il num Bonus che vul dir: il bun. El è gea tant da bun cor.
Bonus lavura vi d’ina platta grossa e fitg dira. Entamez pitga el ora ina gronda fora radunda. Er Retus sa stenta cun puntga e martè. El marcla vi d’in crap e pitga giu ils chantuns enturn enturn. Plaunsieu vegn quel radund sco ina culla. Quella furma la mola sura. Ella va gist en la fora che Bonus ha fatg en la platta. La lavur cuzza fin suenter mezdi. Sigisbert emprova il mulin. El è cuntent cun ses lavurers. El prenda in pèr pugns plain graun e metta quel tranter las molas.
Retus fa ir enturn la culla. Ella va vess. Taidla co ch’i sgara! Quatter, tschintg menadas ed i va tut pli tgunsch. Sin cumond da Sigisbert auza Retus davent la mola sura. Columbin fa gronds egls. La mola è cuverta cun bella farina alva. El sto uss schubregiar la farina da las cristgas. Quai è ina lavur da pazienza. Retus e Bonus fan ir enturn il mulin e mettan lura la farina en cups. Il mulin è simpel; ma el funcziuna bain avunda.
28. Il paun da mintgadi
[edit]L’autra damaun sa prepara Sigisbert per far paun. El fa fieu en furnel. En la sadella ha el stgaudà in pau aua. Uss truscha el ensemen aua e farina. Quai dat la pasta. La farina è buna e la pasta vegn bella sitga. Igl è donn ch’il levon manca. En num da Dieu, per quella giada sto Columbin sa cuntentar cun paun betg levà. Sigisbert furma ils pauns e metta els in suenter l’auter en furnel. Columbin ha dumbrà; igl èn en tut dudesch pauns. El sesa davant il furnel e spetga vess sin ina buccada paun. «Veglia Dieu ch’il paun gartegia!», di el si per Sigisbert.
Tge buna odur! Il paun è cotg. Tge legria per Columbin! Sigisbert avra il furnel. Il paun è bel e brin. El rumpa in e porscha ina buccada a Columbin. Uss è el cuntent sco in retg. El ha ses paun da mintgadi. Ma er ils auters mangian da bun gust. «L’autra furnada gartegia anc meglier», manegia Sigisbert.
L’atun va vers la fin. Retus ha sajettà in ulteriur chamutsch ed ensalà la charn. Cun agid da Bonus ha el piglià ina gronda e bella chaura. Columbin pavla ses muvel. Ina damaun chatta el en stalla in bel ansiel giagl. Quel sa gia star en pe e far sigliots. O tge bel animalet. La chaura ha in stupent iver. Mintga damaun survegn Columbin paun e latg.
I suondan anc in pèr bels dis da november. La bell’aura è bainvegnida. Retus e Bonus bajegian duas chamonas. En ina avdan Retus e Columbin, en l’autra Bonus. El vul star per adina sco famegl tar Sigisbert. Guardai qua il vitg da Desertina!
29. Sigisbert fa scola
[edit]Igl è ina stria fradaglia. Il sulegl è tut schenà e dormulent. El va a sa zuppond davos ils pizs ed ils nivels grischs. Ils dis èn curts e las notgs lungas sco onns. Suffels crivs tiran tras la vallada. Ina damaun è tut navì en. Tras las sdrimas da la paraid hai cuflà en chamona. L’enviern è en il pajais. En il guaud èsi tut tgeu e mort. I naiva di e notg. Dapertut navada. Cun ina schlonda ed in fist culaischen fa Bonus ina pala-lain. Mintga damaun sto Retus fullar via fin tar il dutg, sinaquai che Columbin possia bavrentar sias chauras ed ir per aua.
Han ils vischins da Desertina tgisà er lung’urella? Ils dis èn uschè curts e las notgs senza fin. Na na, lung’urella ha mo il smarschun. Insatge lavur datti adina. Surtut Sigisbert n’ha mai ruaus. El raquinta savens dal divin Salvader. Cun tutta premura instruescha el ses convischins en la ductrina da Cristus.
Columbin taidla cun grond’attenziun. El chapescha tgunsch e n’emblida betg uschè spert sco Retus e Bonus. Sigisbert mussa er ad el da leger or da ses cudesch. Gliez va pli plaun. El guarda tut curius sin questas ensainas guerschas en il cudesch. Ma Sigisbert na vegn betg unfis da mussar e Columbin na perda betg il curaschi. Mintga di vai in pau meglier. En paucas emnas legia el senza stuair ir suenter cun il det. Retus ha plaschair da vesair quai. El sa smirveglia co che ses cumpogn chapescha tut uschè bain.
Ma Columbin sto anc emprender insatge bler pli grev. Sigisbert mussa ad el da scriver. Per cumond da Sigisbert ha Retus rimnà durant la stad bleras e bellas plattas satiglias. Cun in crap giz sgrifla Sigisbert sin ina platta il num Columbin. Columbin scriva suenter. Lura scriva Sigisbert ils nums: Retus, Bonus, Sigisbert, Desertina, Insla verda. Mintga di emprenda Columbin insatge nov. Plaun a plaun enconuscha el tut las ensainas e copiescha entiras paginas dal cudesch da Sigisbert.
Ina saira porscha el a ses magister ina brev cun il suandant cuntegn: «Salids al bun bab Sigisbert! Tes scolar Columbin engrazia a Tai da cor per tut il bun. El empermetta dad esser adina obedaivel e bun.»
Sigisbert metta en salv la brev. Columbin ha er tegnì pled. El ha adina mussà gronda premura en scola. Jau na sai betg, sch’igl è anc stà insacura en nossa terra in uschè bun scolar sco Columbin.
30. Nadal en il vitg da Desertina
[edit]Entant arriva il di da Nadal. Per l’emprima giada vegn questa festa celebrada en il guaud. En la chamona da Sigisbert arda in fieu. Enturn quel sesan ils vischins da Desertina, en tut quatter persunas. Ina pitschna famiglia! Ma ils pasturs da Bethlehem èn er stads paucs. E tgi ha gì pli gronda ventira che els?
Tuts quatter fan oraziun ensemen. Sigisbert raquinta da la vegnida dal char Bambin en la povra stalla da Bethlehem. Co che l’uffant divin saja stà uschè basegnus e senza nagin fieu per sa stgaudar. E tut haja el fatg mo per nus povers umans. Sigisbert raquinta dals anghels, dals buns pasturs sper lur tschuts e dals sontgs retgs esters. Columbin chanta er sco in anghel: «Gloria a Dieu en las autezzas!» Tuts quatter èn leds e ventiraivels.
La saira sa rimnan els puspè sper il fieu. Columbin di a Sigisbert: «O raquinta insatge da l’Insla verda.» Sigisbert raquinta da sia vita passada, da la chasa paterna, da ses buns geniturs e da sia soretta. «Mes geniturs», di el, «èn daditg morts. O, pudess jau bragir sin lur fossa!» Ed ina larma traglischa en ses egl. Er a Columbin siglian las larmas. Sigisbert consolescha el: «L’Insla verda è bella, ma uss è il vitg da Desertina nossa patria.»
Sigisbert prenda uss ina bella plattetta. Cun la sibla da ses cuntè sgrifla el sin quella lingias gulivas e guerschas. Ils mattatschs guardan attentamain, sco quai che buns scolars fan.
Columbin di: «Quai è ina remartgabla scrittira; jau na sai betg leger ella.»
«Jau bain, jau sai leger», di Retus, «quai è ina chasa. Sumegliants bajetgs hai jau vis sin noss viadi da l’autra vart da la muntogna.» Sigisbert tschenta ses maun a Retus sin la spatla e di: «Uschia èsi, quai è nossa claustra. La claustra en mia terra era bler pli gronda e bella che questa qua. Ma er en ina bassa chamona chattan ins savens gronda ventira, navaira Bonus?»
Bonus auza il chau e di: «Ina pitschna claustra po er crescher e vegnir gronda, sco quai ch’ils mattatschs creschan e vegnan umens.»
Sigisbert metta roma setga sin la burnida. I dat ina flammada. Sia fatscha traglischa. Sa vulvend vers ses convischins di el: «Savais tge che jau hai ditg a vus d’ina chaplutta cun clutger e zain?» «Cura vul bajegiar?», dumonda Retus. «Jau na ves betg pli la chaplutta», manegia Bonus.
«Pertge betg? Mettain la fidanza sin Dieu ed el vegn a dar a nus questa legria. En in onn celebrain nus cun anc blers auters la festa da Nadal en la chaplutta. Sin la collina sa chatta in stupent sulom. Ils mirs alvs da nossa baselgia vegnan a traglischar sur la val.» A Retus va il cor surora. El cloma: «Viva nossa chaplutta, viva Desertina!» Columbin piglia a Sigisbert per il maun e di: «Viva noss bab Sigisbert; che Dieu mantegnia el ditg en sanadad e ventira!» «La veglia dal Segner daventia! Ma uss giai a ruaus; igl è passà mesanotg ed il fieu sa stizza prest. Buna notg, buna notg!»
Els van a ruaus. Vi dal firmament sbrinzlan stailas e stailas e sin la naiv traglischan millis curals da cristal. A travers la tenda blaua dal tschiel fa la glina ses tur. Ella guarda tut leda e cun bucca rienta sur la val e sponda ses aur sur las simplas chasettas dal vitg da Desertina.
«Pasch als buns umans sin terra!»
Indicaziuns bibliograficas
[edit]Transposiziun da la versiun sursilvana cumparida en il ‹Cudisch de leger per las scolas primaras romontschas. Secund onn› dal 1928 (= versiun levamain adattada da la versiun originala dal 1899).
Licenza
[edit]This work is in the public domain in countries where the copyright term is the author's life plus 70 years or less. See Copyright.
| |